Nàcher Pueyo, David

Relleu generacional en l'associacionisme cultural / David Nàcher Pueyo - 227 p.

(...) El mateix autor ens informa que «la necessitat d'un estudi com aquest neix a partir de la segona dècada d'aquest segle, quan algunes entitats de base comencen a ser conscients que les associacions estan envellint i que les juntes o els secretariats no tenen relleu des de fa anys» i, per tant, «aquest vol ser un estudi rigorós sobre la situació actual de la joventut, la seva relació amb l'associacionisme en general i el de la cultura popular en particular, i el rejoveniment i el relleu en les entitats de la cultura popular de Catalunya». Destaco «actual» perquè em sembla que és la mare dels ous de tot el treball, com anirem veient. Un «actual» entès amb una certa generositat, ja que pels documents utilitzats (enquestes, estudis...) hem de situar-los, grosso modo, entre la crisi del 2008 i la pandèmia del 2020. Perfilant una mica, podem seguir l'autor quan ens diu que ha «descartat la tesi doctoral Catalunya, paradís de la societat civil? Explicació i conseqüències de la participació en associacions, tot i ser molt interessant, sobretot en les seves conclusions, per utilitzar dades anteriors a 2009». És a dir, l'autor intenta (i no dubto que ho aconsegueix) fer una fotografia precisa, amb la màxima resolució possible, de l'objecte d'estudi: la relació entre jovent i associacionisme cultural. Repeteixo: amb la màxima resolució possible, perquè ell mateix ens alerta que «no existeix cap estudi sobre associacionisme (ni general, ni de la cultura popular) que parli expressament sobre joventut, relleu i relleu generacional». (Font: Pròleg)

5è Premi Beques d'Estudi