01788nab a2200169 i 450000100060000000300090000600500170001500800410003204000280007310000270010124500830012852009630021159503430117477300760151794200080159399900170160147533ES-BaOER20260430123527.0260430s2025    spc||||| |||| 0|| ||cat d  aES-BaOERbcatcES-BaOER1 aPuigmalet, Joan91895114aLes Paraules van de festa. Reculls de lèxic popular festiu /cJoan Puigmalet  aUn diccionari, o qualsevol altre arreplec de lèxic similar, és una bona eina per entendre una activitat que ens interessi, per saber quines paraules s’hi fan anar, què hi signifiquen i com les hi hem de fer servir. Moltes persones, però, participen de les activitats festives populars perquè s’ho passen bé i prou, i no es plantegen controlar-ne el vocabulari específic. Tanmateix, algunes de les mostres de cultura popular de què parlarem aquí tenen una llarga història, que va acompanyada de paraules d’ús general amb un significat concret, o de mots o expressions específics, a vegades amb variants locals. Aquest recull és una aproximació: no és exhaustiu. Sovint els lèxics de festes populars apareixen en publicacions locals, un espai en què la cultura popular sol tenir protagonisme. Tampoc ens referirem a obres lexicogràfiques d'ampli abast, en les quals hi ha lèxic d'aquestes temàtiques. (Font: Autor)  a[Introducció] -- Castells: acotxador, donar pit, quadratura... -- Foc i diables: botafoc, granota, ous de drac... -- Gegants: cavallet, espiell, fal·lera gegantera... -- Balls i danses: aleta, cabriola, cornamusa... -- Festes: envelat, quina, sarau, tabola... -- Jocs: a collibè, colla, filera, rotlle... -- Cloenda -- Referències.0 7nnastCanemàs, gNúm. 31 (estiu-tardor 2025), p. 102-115x2014-5519  cART  c47533d47533