| 000 | 03349nam a2200241 i 4500 | ||
|---|---|---|---|
| 001 | 47341 | ||
| 003 | ES-BaOER | ||
| 005 | 20250204111925.0 | ||
| 008 | 250203s2024 spc|||||r|||| 0|| ||cat d | ||
| 020 | _a9788412745757 | ||
| 040 |
_aES-BaOER _bcat _cES-BaOER |
||
| 041 | 1 |
_acat _heng |
|
| 100 | 1 |
_aSennett, Richard _9119 |
|
| 245 | 1 | 2 |
_aL'Intèrpret : _bart, vida i política / _cRichard Sennett ; traducció d'Anna Llisterri |
| 246 | 3 | 3 | _aPerformer: art, life, politics |
| 250 | _a1a ed. | ||
| 260 |
_aBarcelona : _bArcàdia, _c2024 |
||
| 300 | _a332 p. | ||
| 500 | _aTít. orig.: The performer: art, life, politics | ||
| 520 | _aAmb aquest assaig, Richard Sennett es proposa analitzar la incidència de les arts escèniques en la societat. Parteix de la seva experiència com a músic professional i dels seus anys de formació per endinsar-se en la història cultural i política de les representacions, dels rituals socials i religiosos, i reflexionar sobre les relacions que s’estableixen en l’esfera pública i privada amb l’expressivitat humana a través del cos. Ombres, màscares, indumentàries i gestos es conjuguen a l’escenari (ja sigui un espai obert o tancat) per fer arribar a l’espectador allò que l’intèrpret representa sense necessitat de la paraula. Les expressions escèniques poden ser ambigües i perilloses, però també tenen la capacitat d’elevar i dignificar la política i la vida quotidiana; poden fer-nos més permeables i oberts als altres, més civilitzats. L’intèrpret d’aquest assaig és algú que es dedica a la música, al teatre o a la dansa, però també que busca feina, ven begudes a la cantonada, té cura dels malalts, ensenya en una escola o fa política. «El món enter és com un escenari; / homes i dones no són més que actors», diu Jaques a Al vostre gust, de William Shakespeare, i Sennett no ho desmenteix. (Font: Editor) | ||
| 595 | _aPrefaci. A l'escenari: L'autor munta la parada -- Introducció. Art i vida l'estiu del 1963: Soc massa jove per entendre tres tensions entre l'art i la vida -- Llibre primer. Interpretacions pertorbadores: 1. Actuació i rual costat per costat, incòmodes: Representacions cara a cara amb la mort ; 2. L'ambigüitat moral d'actuar: Com el joc teatral perd la innocència ; 3. La interpretació més pertorbadora: teatralitzar la violència -- Llibre segon. escenaris i carrers: 4. Els tres escenaris de la ciutat: Els espais elementals del teatre ; 5. L'escenari es retira del carrer: l'arquitectura tanca la imaginació -- Llibre tercer. El punt d'inflexió: 6. Construir una vida a escena: L'intèrpret va esdevenir lliure, i vulnerable ; 7. Un canvi de vesturari: L'autoconstrucció porta a noves maneres de presentar-se ; 8. L'art del carisma: La representació del domini -- Llibre quart. Representacions malignes: 9. un teatre dels derrotats: l'actor fracassat es converteix en espectador ; 10. Un teatre de la por: l'espectador té por del futur -- Llibre cinquè. Com s'obre l'art: 11. L'escenari es reincorpora al carrer: espais oberts per l'art ; 12. Els cossos cooperen: l'intèrpret sociable ; 13. L'intèrpret inventa: improvisacions i retallades -- Llibre sisè: confrontació i reconeixement: 14. Confrontació: Visceral, musical, visible ; 15. Reconeixement: Interpretacions que dignifiquen la vida. | ||
| 942 | _cMON | ||
| 999 |
_c47341 _d47341 |
||