000 03349nam a2200241 i 4500
001 47341
003 ES-BaOER
005 20250204111925.0
008 250203s2024 spc|||||r|||| 0|| ||cat d
020 _a9788412745757
040 _aES-BaOER
_bcat
_cES-BaOER
041 1 _acat
_heng
100 1 _aSennett, Richard
_9119
245 1 2 _aL'Intèrpret :
_bart, vida i política /
_cRichard Sennett ; traducció d'Anna Llisterri
246 3 3 _aPerformer: art, life, politics
250 _a1a ed.
260 _aBarcelona :
_bArcàdia,
_c2024
300 _a332 p.
500 _aTít. orig.: The performer: art, life, politics
520 _aAmb aquest assaig, Richard Sennett es proposa analitzar la incidència de les arts escèniques en la societat. Parteix de la seva experiència com a músic professional i dels seus anys de formació per endinsar-se en la història cultural i política de les representacions, dels rituals socials i religiosos, i reflexionar sobre les relacions que s’estableixen en l’esfera pública i privada amb l’expressivitat humana a través del cos. Ombres, màscares, indumentàries i gestos es conjuguen a l’escenari (ja sigui un espai obert o tancat) per fer arribar a l’espectador allò que l’intèrpret representa sense necessitat de la paraula. Les expressions escèniques poden ser ambigües i perilloses, però també tenen la capacitat d’elevar i dignificar la política i la vida quotidiana; poden fer-nos més permeables i oberts als altres, més civilitzats. L’intèrpret d’aquest assaig és algú que es dedica a la música, al teatre o a la dansa, però també que busca feina, ven begudes a la cantonada, té cura dels malalts, ensenya en una escola o fa política. «El món enter és com un escenari; / homes i dones no són més que actors», diu Jaques a Al vostre gust, de William Shakespeare, i Sennett no ho desmenteix. (Font: Editor)
595 _aPrefaci. A l'escenari: L'autor munta la parada -- Introducció. Art i vida l'estiu del 1963: Soc massa jove per entendre tres tensions entre l'art i la vida -- Llibre primer. Interpretacions pertorbadores: 1. Actuació i rual costat per costat, incòmodes: Representacions cara a cara amb la mort ; 2. L'ambigüitat moral d'actuar: Com el joc teatral perd la innocència ; 3. La interpretació més pertorbadora: teatralitzar la violència -- Llibre segon. escenaris i carrers: 4. Els tres escenaris de la ciutat: Els espais elementals del teatre ; 5. L'escenari es retira del carrer: l'arquitectura tanca la imaginació -- Llibre tercer. El punt d'inflexió: 6. Construir una vida a escena: L'intèrpret va esdevenir lliure, i vulnerable ; 7. Un canvi de vesturari: L'autoconstrucció porta a noves maneres de presentar-se ; 8. L'art del carisma: La representació del domini -- Llibre quart. Representacions malignes: 9. un teatre dels derrotats: l'actor fracassat es converteix en espectador ; 10. Un teatre de la por: l'espectador té por del futur -- Llibre cinquè. Com s'obre l'art: 11. L'escenari es reincorpora al carrer: espais oberts per l'art ; 12. Els cossos cooperen: l'intèrpret sociable ; 13. L'intèrpret inventa: improvisacions i retallades -- Llibre sisè: confrontació i reconeixement: 14. Confrontació: Visceral, musical, visible ; 15. Reconeixement: Interpretacions que dignifiquen la vida.
942 _cMON
999 _c47341
_d47341