Espacios activos y derechos pasivos (Record no. 47067)

MARC details
000 -CABECERA
Campo de control de longitud fija 09994nam a2200253 i 4500
001 - NÚMERO DE CONTROL
Campo de control 47067
003 - IDENTIFICADOR DE NÚMERO DE CONTROL
Campo de control ES-BaOER
005 - FECHA Y HORA DE LA ÚLTIMA TRANSACCIÓN
Campo de control 20240507091335.0
007 - CAMPO FIJO DE DESCRIPCIÓN FÍSICA
Campo de control de longitud fija cr |||||||||||
008 - CAMPO FIJO DE DESCRIPCIÓN FIJA--INFORMACIÓN GENERAL
Campo de control de longitud fija 230725s2021 spc|||||sm||| 0|||||spa dd
040 ## - FUENTE DE CATALOGACIÓN
Agencia de catalogación original ES-BaOER
Idioma de catalogación cat
Agencia que realiza la transcripción ES-BaOER
100 1# - ENCABEZAMIENTO PRINCIPAL--NOMBRE PERSONAL
Nombre de persona Ramos Cebrián, Sergio
9 (RLIN) 18165
245 10 - MENCIÓN DE TÍTULO
Título Espacios activos y derechos pasivos
Medio físico [Recurs electrònic] :
Parte restante del título una historia no resuelta en las políticas culturales de proximidad /
Mención de responsabilidad, etc. Sergio Ramos Cebrián ; director: Jaron Rowan ; tutora: Mª Teresa Julio Gimenez
260 ## - PUBLICACIÓN, DISTRIBUCIÓN, ETC (PIE DE IMPRENTA)
Lugar de publicación, distribución, etc. Barcelona :
Nombre del editor, distribuidor, etc. Universitat de Vic,
Fecha de publicación, distribución, etc. 2021
300 ## - DESCRIPCIÓN FÍSICA
Extensión 321 p. : digital, fitxer PDF (3,29 Mb)
502 ## - NOTA DE TESIS
Nota de tesis Tesi (doctoral) - Universitat de Vic. Traducción, Género y Estudios Culturales, 2021
520 ## - Resumen
NOTA DE RESUMEN La tesis se centra en entender cómo concibe la cultura el Estado y cómo determina que la ciudadanía tiene derecho a acceder a ella. Para ello ha de crear una serie de leyes, instituciones, programas y acciones. Esta forma de entender y facilitar el acceso a la cultura no siempre responde a las necesidades de la ciudadanía que en la actualidad ha exigido nuevas formas de acceso e instituciones en los que acceder de forma activa a la cultura. La tesis ahonda en esta tensión entre la cultura de Estado y las necesidades y exigencias culturales que surgen por parte de la ciudadanía, centrándome en cómo los espacios culturales de proximidad ya sean públicos, privados o comunes, son el lugar en que se negocia, en muchas ocasiones se tensiona, la noción de acceso y se exigen nuevas formas de entender y valorar la cultura. (Font: Autor)
540 ## - NOTA DE CONDICIONES DE USO Y REPRODUCCIÓN
Condiciones de uso y reproducción Creative Commons
Drets d'ús i reproducció Reconeixement - No comercial (CC BY - NC)
Identificador Uniforme del Recurso <a href="https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/deed.es_ES">https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/deed.es_ES</a>
595 ## - Sumario
Sumario Agraïments -- Resum/Abstract -- Índex de contingut -- Part 1. Introducció: Presentació ; Presentació del cas d'estudi ; Motivació ; Preguntes i objectius de la investigació ; Estructura de la tesi ; Metodologies ; Consideracions prèvies i aportacions ; Línia de temps -- Part 2. Plantejament teòric: 1. Plantejaments teòrics i aproximacions de la recerca: 1.1. Polítiques culturals feministes: Re definició de la cultura des dels feminismes ; El paper de l'art i la cultura en les estratègies feministes ; Algunes corrents feministes d'influència global per entendre les tensions i les relacions dins del moviment ; 1.2. Art i feminismes: Sobre la denominació d'art feminista ; Art i feminisme en el context de l'estat espanyol ; Alguns apunts sobre la denominada creativitat femenina ; Historiografies crítiques ; Estètica feminista ; El pacte espectatorial ; 1.3. Posicions feministes vers les institucions artístiques: Definir l'art com a una utopia o com a una institució ; Les institucions en qüestió ; La crítica institucional ; 1.4. Introducció dels feminismes al sistema de l'art: Institucionalització dels feminismes i dels moviments socials a partir de la dècada del 1980 ; Observant les institucions culturals: informes i museus ; L'Art feminista i les genealogies feministes als museus espanyols ; Els sabers feministes als museus ; Apunts sobre l'Acadèmia, les Universitats i les escoles d'art ; 1.5. Generar espai artístic als moviments socials: Algunes problemàtiques de situar-se al marc cultural ; Denúncia sobre l'exclusió de les dones en l'àmbit artístic ; On són les dones? ; 1.6. Alguns trets diferencials dels feminismes locals: L'arrelament al territori i el nacionalisme català ; De la burgesia a la classe treballadora, de la classe formada a la classe marginada i precaritzada ; Barcelona i el clima dels moviments alternatius ; 1.7. Resum del capítol -- Part 3. FemArt Com a cas d'estudi: 2. Fer lloc a l'activisme artístic: 2.1. Els inicis de la Mostra ; 2.2. El paper del vídeo i la performance ; 2.3. Disputar els espais: La reflexió sobre els espais privats i els espais públics ; 2.4. De la visibilitat a la transformació del sector cultural ; 2.5. L'espai de Ca La Dona: L'okupació del carrer Font Honrada i el pis de Gran Via ; De Gran Via al principal de carrer Casp ; La nova casa del carrer Ripoll ; 2.6. Pràctiques feministes de gestió cultural: La noció de curadoria ; Algunes entitats culturals feministes ; 2.7. La preocupació per l'art a les Jornades Feministes: FemArt a les Jornades Feministes ; 2.8. Resum del capítol ; 3. Experiències encarnades de l'activisme artístic al voltant de FemArt: 3.1. Artistes o activistes?: Entre la pràctica artística, el rol de la feminitat, la pràctica política i els feminismes ; 3.2. Anàlisi de la participació a la Mostra FemArt ; 3.3. Tensions internes derivades de la categoria d'artista: Autocensura i posicions de risc ; La institució dins nostre ; 3.4. Professionalització i precarietat: La formació autodidacta ; Multitasking i flexibilitat ; El paper de l'educació i de la docència ; 3.5. Resum del capítol ; 4. Cerca de recursos i encaix institucional: 4.1. Mediació amb la utilitat institucional: Algunes incomoditats de posicionar-se al marge ; L'estructura organitzativa de Ca La Dona ; L'encaix dels recursos públics i els recursos propis de la Mostra FemArt ; 4.2. Les mostres d'art com a capital simbòlic i la plusvàlua de la ruptura: Col·lectives i temporals ; Les artistes omplen el 'buit' de març ; 4.3. El paradigma de les mostres d'art de dones i el paradigma de les exposicions d'art feminista ; 4.4. Coneixement, reconeixement i desigualtat de forces: Estratègies d'autolegitimació, els paràmetres d'una legitimitat extitucional ; Nous constructes de correcció i incorrecció política en el marc del feminisme mainstream, els mitjans i les xarxes socials ; El rebuig a l'estètica feminista ; Noves activacions estètiques feministes de la generació Milenial o Y a la generació Z ; 4.5. Resum del capítol ; 5. Models de treball: 5.1. Tasques i organització de la Mostra ; 5.2. La presa de decisions a FemArt i a Ca La Dona ; 5.3. Models de treball en equip: Rols: equips i jurats ; Treball remunerat, militància, voluntariat i beques ; Visions de futur i objectius del projecte ; 5.4. El no-comissariat i altres pràctiques de curadoria a FemArt ; 5.5. Alguns models de treball de les organitzacions feministes: Discrepàncies sobre la gestió en les organitzacions feministes: l'exemple de la Bonnemaison ; 5.5. Resum del capítol ; 6. Subjectes, usuàries i professionals: 6.1. El subjecte feminista en crisi: de "dona" a éssers feministes ; 6.2. Subjectes de diverses procedències ; 6.3. Anàlisi de la cobertura de les convocatòries: perfils i target: Professionals implicades en l'organització de la Mostra ; 6.4. Sobre la vigència de les exposicions no-mixtes ; 6.5. Gestions de les diferències i dels privilegis: El contínuum lèsbic contra l'heterosexualitat obligatòria ; El sud d'Europa ; Assenyalar els privilegis dels feminismes blancs ; El debat trans a la Mostra ; Capacitats i diversitats: el camí cap a la interseccionalitat ; Relacions intergeneracionals ; Noves tecnologies ; 6.6. Resum del capítol ; 7. Edicions i temàtiques: 7.1. Sobre les edicions i les temàtiques de FemArt: Breu revisió dels catàlegs de la Mostra FemArt ; 7.2. Temes o tòpics? Sobre les temàtiques de les mostres feministes: Una cronologia de les temàtiques de FemArt ; 7.3. Temàtiques incloses i excloses ; 7.4. Resum del capítol ; 8. Objectes artístics: 8.1. La dimensió estètica dels discursos activistes ; 8.2. L'anàlisi del tipus d'obra presentada a FemArt (1992-2018): Algunes pràctiques artístiques identificades a partir de la trajectòria de FemArt: Tècniques emprades a la Mostra FemArt ; 8.3. Alguns eixos teòrics per organitzar l'art amb temàtica feminista ; 8.4. L'obra d'art com a autosignificació ; 8.5. El cos com a camp de batalla ; 8.6. La representació de les violències: Violència masclista ; Violència estètica ; Violència institucional ; Violència racista ; Violència epistèmica ; Violència obstètrica o de l'àmbit de la salut ; 8.7. La representació del desig i la sexualitat ; 8.8. Representar les cures ; 8.9. Projectes d'art polític i social ; 8.10. Expressions de gènere ; 8.11. L'espai privat i la semiòtica dels electrodomèstics ; 8.12. Maternitats ; 8.13. Representar l'alteritat: Masculinitats ; Decolonialitat ; 8.14. Resignificar alguns materials ; 8.15. Resum del capítol -- Part 4. Conclusions: Problemàtiques que han ressonat a la Mostra FemArt ; Sobre les preguntes de la investigació ; Resultats de la investigació ; Conclusions finals ; Bibliografia ; Llistat de figures -- Part 5. Annexes: 1. Catalogació de la Mostra FemArt (1992-2018): 1.1. Taula de projectes artístics ; 1.2. Taula d'activitats ; 1.3. Directori de participants ; 2. Textos curatorials de la Mostra FemArt (1992-2018): 2.1. Directori de textos ; 2.2. Recopilació de textos: Mostra de creativitat de dones (1992) ; Les dones fem art (1994) ; Les dones fem art (1995) ; Les Multimedias (1997) ; Gènere i Identitat (1998) ; Ull públic, mirada de dona (1999) ; Noves @rtistes (2000) ; De reflexes i reflexions (2002) ; Desig (2003) ; Intervencions públiques (2004) ; Les pors (2005) ; La Casa (2006) ; El temps (2007) ; Cuidadania (2008) ; Arts i feminismes (2009) ; Higiene i neteja (2010) ; Revoltes (2011) ; Afinitats (2012) ; Díscola Menopausa (2013) ; Cos Desobedient (2014) ; Contramemòria: oblidem l'oblit (2015) ; L'Àpat Transgressor (2016) ; Il·limitades (2017) ; Hem vist coses que mai no creuríeu (2018) ; Annex 3. Treball de camp: converses i entrevistes: 3.1. Marta Vergonyós Cabratosa ; 3.2. Carme Porta Abad ; 3.3. Dolores (Dolo) Pulido León ; 3.4. Teresa Sanz Coll ; 3.5. Assumpta Bassas Vila ; 3.6. Cristina Font ; 3.7. Nora Ancarola ; 3.8. Marta Darder i Nora Ancarola ; 3.9. Judit Vidiella Pagès ; 3.10. Maria Pons Renom ; 3.11. Marta Selva Masoliver ; 3.12. Julia Lull Sanz
700 1# - ENCABEZAMIENTO SECUNDARIO--NOMBRE PERSONAL
9 (RLIN) 1824
Nombre de persona Rowan, Jaron
Fechas asociadas al nombre dir.
856 ## - LOCALIZACIÓN Y ACCESO ELECTRÓNICO
Nota pública <a href="E-Link">E-Link</a>
Identificador uniforme del recurso <a href="http://hdl.handle.net/10803/672418">http://hdl.handle.net/10803/672418</a>
942 ## - ELEMENTOS KOHA
Koha tipo de item e-Libro
Holdings
Suprimido Perdido Fuente de clasificación o esquema de ordenación en estanterías Estropeado No se presta Koha Colección Localización (Biblioteca) Sublocalización o Colección (subbiblioteca) Localización en estanterías Fecha de adquisición Fuente de adquisición Koha préstamos (veces que ha sido prestado) Koha signatura completa Código de barras Koha Fecha de último uso Identificador uniforme del recurso Precio efectivo desde Koha tipo de item
    Universal Decimal Classification   Disponible General Centre d' Informació i Documentació del CERC Centre d' Informació i Documentació del CERC Repositori digital 27/11/2023 D   E230089 E230089 27/11/2023 https://cercles.diba.cat/cgi-bin/koha/opac-retrieve-file.pl?id=24feac3b5077d2e8a7e4552a600dc33b 27/11/2023 e-Libro