Tesi (doctoral) - Universitat de Vic. Traducción, Género y Estudios Culturales, 2021

Creative Commons Reconeixement - No comercial (CC BY - NC)

https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/deed.es_ES

Agraïments -- Resum/Abstract -- Índex de contingut -- Part 1. Introducció: Presentació ; Presentació del cas d'estudi ; Motivació ; Preguntes i objectius de la investigació ; Estructura de la tesi ; Metodologies ; Consideracions prèvies i aportacions ; Línia de temps -- Part 2. Plantejament teòric: 1. Plantejaments teòrics i aproximacions de la recerca: 1.1. Polítiques culturals feministes: Re definició de la cultura des dels feminismes ; El paper de l'art i la cultura en les estratègies feministes ; Algunes corrents feministes d'influència global per entendre les tensions i les relacions dins del moviment ; 1.2. Art i feminismes: Sobre la denominació d'art feminista ; Art i feminisme en el context de l'estat espanyol ; Alguns apunts sobre la denominada creativitat femenina ; Historiografies crítiques ; Estètica feminista ; El pacte espectatorial ; 1.3. Posicions feministes vers les institucions artístiques: Definir l'art com a una utopia o com a una institució ; Les institucions en qüestió ; La crítica institucional ; 1.4. Introducció dels feminismes al sistema de l'art: Institucionalització dels feminismes i dels moviments socials a partir de la dècada del 1980 ; Observant les institucions culturals: informes i museus ; L'Art feminista i les genealogies feministes als museus espanyols ; Els sabers feministes als museus ; Apunts sobre l'Acadèmia, les Universitats i les escoles d'art ; 1.5. Generar espai artístic als moviments socials: Algunes problemàtiques de situar-se al marc cultural ; Denúncia sobre l'exclusió de les dones en l'àmbit artístic ; On són les dones? ; 1.6. Alguns trets diferencials dels feminismes locals: L'arrelament al territori i el nacionalisme català ; De la burgesia a la classe treballadora, de la classe formada a la classe marginada i precaritzada ; Barcelona i el clima dels moviments alternatius ; 1.7. Resum del capítol -- Part 3. FemArt Com a cas d'estudi: 2. Fer lloc a l'activisme artístic: 2.1. Els inicis de la Mostra ; 2.2. El paper del vídeo i la performance ; 2.3. Disputar els espais: La reflexió sobre els espais privats i els espais públics ; 2.4. De la visibilitat a la transformació del sector cultural ; 2.5. L'espai de Ca La Dona: L'okupació del carrer Font Honrada i el pis de Gran Via ; De Gran Via al principal de carrer Casp ; La nova casa del carrer Ripoll ; 2.6. Pràctiques feministes de gestió cultural: La noció de curadoria ; Algunes entitats culturals feministes ; 2.7. La preocupació per l'art a les Jornades Feministes: FemArt a les Jornades Feministes ; 2.8. Resum del capítol ; 3. Experiències encarnades de l'activisme artístic al voltant de FemArt: 3.1. Artistes o activistes?: Entre la pràctica artística, el rol de la feminitat, la pràctica política i els feminismes ; 3.2. Anàlisi de la participació a la Mostra FemArt ; 3.3. Tensions internes derivades de la categoria d'artista: Autocensura i posicions de risc ; La institució dins nostre ; 3.4. Professionalització i precarietat: La formació autodidacta ; Multitasking i flexibilitat ; El paper de l'educació i de la docència ; 3.5. Resum del capítol ; 4. Cerca de recursos i encaix institucional: 4.1. Mediació amb la utilitat institucional: Algunes incomoditats de posicionar-se al marge ; L'estructura organitzativa de Ca La Dona ; L'encaix dels recursos públics i els recursos propis de la Mostra FemArt ; 4.2. Les mostres d'art com a capital simbòlic i la plusvàlua de la ruptura: Col·lectives i temporals ; Les artistes omplen el 'buit' de març ; 4.3. El paradigma de les mostres d'art de dones i el paradigma de les exposicions d'art feminista ; 4.4. Coneixement, reconeixement i desigualtat de forces: Estratègies d'autolegitimació, els paràmetres d'una legitimitat extitucional ; Nous constructes de correcció i incorrecció política en el marc del feminisme mainstream, els mitjans i les xarxes socials ; El rebuig a l'estètica feminista ; Noves activacions estètiques feministes de la generació Milenial o Y a la generació Z ; 4.5. Resum del capítol ; 5. Models de treball: 5.1. Tasques i organització de la Mostra ; 5.2. La presa de decisions a FemArt i a Ca La Dona ; 5.3. Models de treball en equip: Rols: equips i jurats ; Treball remunerat, militància, voluntariat i beques ; Visions de futur i objectius del projecte ; 5.4. El no-comissariat i altres pràctiques de curadoria a FemArt ; 5.5. Alguns models de treball de les organitzacions feministes: Discrepàncies sobre la gestió en les organitzacions feministes: l'exemple de la Bonnemaison ; 5.5. Resum del capítol ; 6. Subjectes, usuàries i professionals: 6.1. El subjecte feminista en crisi: de "dona" a éssers feministes ; 6.2. Subjectes de diverses procedències ; 6.3. Anàlisi de la cobertura de les convocatòries: perfils i target: Professionals implicades en l'organització de la Mostra ; 6.4. Sobre la vigència de les exposicions no-mixtes ; 6.5. Gestions de les diferències i dels privilegis: El contínuum lèsbic contra l'heterosexualitat obligatòria ; El sud d'Europa ; Assenyalar els privilegis dels feminismes blancs ; El debat trans a la Mostra ; Capacitats i diversitats: el camí cap a la interseccionalitat ; Relacions intergeneracionals ; Noves tecnologies ; 6.6. Resum del capítol ; 7. Edicions i temàtiques: 7.1. Sobre les edicions i les temàtiques de FemArt: Breu revisió dels catàlegs de la Mostra FemArt ; 7.2. Temes o tòpics? Sobre les temàtiques de les mostres feministes: Una cronologia de les temàtiques de FemArt ; 7.3. Temàtiques incloses i excloses ; 7.4. Resum del capítol ; 8. Objectes artístics: 8.1. La dimensió estètica dels discursos activistes ; 8.2. L'anàlisi del tipus d'obra presentada a FemArt (1992-2018): Algunes pràctiques artístiques identificades a partir de la trajectòria de FemArt: Tècniques emprades a la Mostra FemArt ; 8.3. Alguns eixos teòrics per organitzar l'art amb temàtica feminista ; 8.4. L'obra d'art com a autosignificació ; 8.5. El cos com a camp de batalla ; 8.6. La representació de les violències: Violència masclista ; Violència estètica ; Violència institucional ; Violència racista ; Violència epistèmica ; Violència obstètrica o de l'àmbit de la salut ; 8.7. La representació del desig i la sexualitat ; 8.8. Representar les cures ; 8.9. Projectes d'art polític i social ; 8.10. Expressions de gènere ; 8.11. L'espai privat i la semiòtica dels electrodomèstics ; 8.12. Maternitats ; 8.13. Representar l'alteritat: Masculinitats ; Decolonialitat ; 8.14. Resignificar alguns materials ; 8.15. Resum del capítol -- Part 4. Conclusions: Problemàtiques que han ressonat a la Mostra FemArt ; Sobre les preguntes de la investigació ; Resultats de la investigació ; Conclusions finals ; Bibliografia ; Llistat de figures -- Part 5. Annexes: 1. Catalogació de la Mostra FemArt (1992-2018): 1.1. Taula de projectes artístics ; 1.2. Taula d'activitats ; 1.3. Directori de participants ; 2. Textos curatorials de la Mostra FemArt (1992-2018): 2.1. Directori de textos ; 2.2. Recopilació de textos: Mostra de creativitat de dones (1992) ; Les dones fem art (1994) ; Les dones fem art (1995) ; Les Multimedias (1997) ; Gènere i Identitat (1998) ; Ull públic, mirada de dona (1999) ; Noves @rtistes (2000) ; De reflexes i reflexions (2002) ; Desig (2003) ; Intervencions públiques (2004) ; Les pors (2005) ; La Casa (2006) ; El temps (2007) ; Cuidadania (2008) ; Arts i feminismes (2009) ; Higiene i neteja (2010) ; Revoltes (2011) ; Afinitats (2012) ; Díscola Menopausa (2013) ; Cos Desobedient (2014) ; Contramemòria: oblidem l'oblit (2015) ; L'Àpat Transgressor (2016) ; Il·limitades (2017) ; Hem vist coses que mai no creuríeu (2018) ; Annex 3. Treball de camp: converses i entrevistes: 3.1. Marta Vergonyós Cabratosa ; 3.2. Carme Porta Abad ; 3.3. Dolores (Dolo) Pulido León ; 3.4. Teresa Sanz Coll ; 3.5. Assumpta Bassas Vila ; 3.6. Cristina Font ; 3.7. Nora Ancarola ; 3.8. Marta Darder i Nora Ancarola ; 3.9. Judit Vidiella Pagès ; 3.10. Maria Pons Renom ; 3.11. Marta Selva Masoliver ; 3.12. Julia Lull Sanz